Mestres

DILLUNS, 23 DE JUNY DEL 2014

                                                                                       JORDI ÉVOLE          

                                                                                        Periodista

Deu ser perquè han arribat les vacances escolars, però no em trec del cap els mestres. Que importants que són. Els bons, és clar. Com en tota professió, suposo que hi ha de tot. Aquí tenim el cas d'Urdangarín, que no va ser convidat a la coronació per estar expulsat de la classe reial. ¿Per què? No t'estranyi que per culpa de la influència d'un professor seu. ¿Saps qui va ser un dels seus profesa l'escola de negocis Esade? Ni més ni menys que Diego Torres, el seu famós soci, també imputat pel cas Nóos.

Jo, en canvi, vaig tenir sort amb els mestres. Vaig aprendre poc, encara que ells em van ensenyar molt. Per tant, va ser culpa meva.

Per això no acabo d'entendre per què els mestres tenen mala fama. Entre altres coses, se'ls critica per fer tantes vacances. Doncs he llegit que a Finlàndia la parada estiuenca dura dos mesos. El 2010, per exemple, les vacances van començar el 4 de juny i van acabar el 2 d'agost. I, atenció, que Finlàndia té un dels millors sistemes educatius del món, i no com Espanya, on és possible que el PP indulti Bárcenas perquè faci classes de comptabilitat.

Són molt visibles les vacances d'un mestre però, en canvi, és invisible el seu horari de treball. «El director d'una escola pot saber quantes hores passa el professor a l'aula, però no quantes hores dedica a casa a preparar les classes», afirma Julio Carabaña, catedràtic de Sociologia de l'Educació. Però això no ho tenim en compte quan critiquem els mestres. Hem arribat a la conclusió que no foten brot. I ells ho saben. Se senten poc valorats. No ho dic jo, ho diu una enquesta del sindicat ANPE a 10.000 docents.

Vaga de diàleg

Doncs, per a mi, tenen molt de valor. Entre altres, Jaume Sastre, professor mallorquí que ha estat 40 dies en vaga de fam. Volia que el Govern balear negociés amb la comunitat educativa per posar fi al conflicte del sector. No li han fet ni cas. El Govern va fer vaga de diàleg. Amb els mestres, i no pas amb els polítics, comença el canvi d'una societat. Amb aquests mestres capaços d'inculcar-nos valors i actituds com ara el diàleg, l'interès per saber, la capacitat crítica i autocrítica... El pitjor és quan els polítics es disfressen de professors, o els professors de polítics, i plantegen als estudiants interrogants com aquest: «¿Com convenceries un amic que no voti Podem?». Sí, ho has llegit bé. Aquesta és una pregunta de l'examen a alumnes que optaven als premis extraordinaris de Batxillerat a Extremadura. Un sindicat ha considerat la pregunta «improcedent, tendenciosa i reflex d'una societat malalta». És que els autors de la pregunteta s'han coronat, una prova més que, amb el nou Rei, comença un temps nou. Muchas gracias, moltes gràcies, eskerrik asko i moitas grazas.